El comportament i el caràcter de l’Hades ens fan pensar que sempre havia tingut una família. Segurament gaudia d’una vida confortable i, de sobte, adaptar-se a les rutines del refugi li resulta especialment dur.

Fora de la gàbia ens demostra que no ha perdut la seva alegria natural. És un gos molt afectuós, juganer i amb molta energia per la seva edat. Però quan es queda tancat es desespera i no pot parar de plorar.

L’Hades necessita aviat un referent humà per no sentir-se perdut, algú a qui pugui estimar, a qui portar-li la pilota per jugar, a qui fer-li festes quan torni de treballar i a qui ensenyar-li la panxeta perquè li rasqui sense parar.

L’Hades és molt bon gos i ja ho té tot aprés. Només li haureu de dir quin és el seu nou llitet i tornarà a ser el gos més feliç del món.

Ompliu el formulari de contacte i pregunteu per ell.

Us esperem al refugi!